8: Per a la bona gent

UN NOU “CANT DELS SEGADORS”

LEVEM NOS BON MAYTI
E NO’NS ADURMAM PLUS

De Cerverí de Girona (s. XIII).
Cançó tòpica del dia que ja ve.
A Josep Maria Espinàs.

Si volíeu escoltar
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó
veritats pugen de pressa.

Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l’esperança.

Cal cremar tot el record
d’un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d’encendre.

Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors endarrere.
Aixecat del fons del mar
el sol jove vermelleja.

Desvetllada pel meu crit
del malson, la claror lenta
àvida de cada solc
caminava l’ampla terra.

S’ajaçava pel sorral,
abrillanta blanques veles.
Cavalcant al llom del vent
tramuntava la carena.

Dintre l’ordre de la llum
vèiem resplendir la casa
que miràrem de guardar
quan desgovernaven lladres.

L’aire duia bon olor
de blat tendre, de ginesta.
És salvada del perill
de morir-se la rosella.

Sentiu ara com el cant
trossejava la cadena
la vilesa de la por
que lligà la nostra llengua.

Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos, gent del camp,
car és l’hora de la sega.
Desperteu-vos els obrers
car és l’hora de la feina.