4: Per sort de tots nosaltres

No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
També t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.