La Maria Solà ens ha regalat aquest poema!
EL DIA MÉS ESPERAT
El Sol desperta al dia més esperat,
El poble respira alegria i emoció
Arriben els paradistes,
tot és xivarri, activitat frenètica, abraçades,
-Com va la vida? Ja hi tornem a ser, Vendrem molt?,
Farà calor?
Ja instal·lats, esperen i esperen…
la seva espera no tarda en arribar.
Pels carrers del bonic poble,
riuades de gent trepitgen les pedres medievals
i admiren la bellesa que,
amagada en els raconets més incògnits
sospira com en els vells temps
vol ser admirada,
La gent mira, observa, pregunta
i gaudeix de la bellesa
que multitud d’entrades ofereixen,
-Però mira! aquesta és una antiga merceria
com les d’abans,-I aquesta,
l’escola! jo hi havia anat,
-Mira són les mateixes i cadires,
i més avall… quines puntes de coixí,
i més amunt… quina meravella de mobles
i quadres, i art, molt art…
Ara cap al tast de vins,
que bonic, quanta pau es respira en aquest jardí.
I el dia continua… i la gent no para…
Finalment arriba la nit,
les estrelles i la lluna volen participar de la festa.
Sota aquest gran mantell que ens cobreix,
com si no volgués que el dia acabés,
amb els acords d’unes precioses melodies,
l’acomiadem,
Acomiadem el dia, que quasi m’atreveixo a dir:
El més esperat pel meu estimat poble,
El dia del MERCAT VELL!
Podreu comprar el seu llibre de poesia durant el Mercat Vell!
Moltes gràcies, Maria!
