11: Cançó de bressol

Non-non, non-non.
Avis i pares vetllen
el teu llarg son.

I fins els vells cinc arbres
del clos jardí.
I aquesta olor, tan blanca,
de llessamíns.

Lents regalims de l’aigua
del safareig.
Llum d’estrelles hi calma
tristor del cel.

Les busques d’un rellotge
fix en un mur
marquen el pas de rengles
de quietud.

D’esteses mans cimegen
dits de rials,
quan el cavall de l’alba
es banya al mar.