6: Llibre de Sinera. IV

 

Mentre sèiem al cancell, en la vetlla d’estiu,
en el repòs de l’aire,
i el llum feia de sobte més trista la claror,
arribaven pels rials lladrucs llunyans dels gossos
de les altes masies de la nit.
Car tota la carena era nit, i la fressa d’un vianant cansat aixecava
de la fosca, a poc a poc, la basarda.
Aleshores algú digué: “He vist avui
moltes orenetes, com pardals, damunt els camps.”
I una altra veu: “Potser plourà aviat.”
I jo vaig cloure els ulls i els mirava
un a un, ja en llur pau, els meus morts.
I sabia aquest camí sense ells per sempre més
i com passen també els dies que vindran
per la llarga buidor del sorral.