7: Laia

Dsc_2490

II. LA FONDALADA DELS GARROFERS
Feien una cantarella lenta i mandrosa com un badall. Les veuetes de la quitxalla desentonaven.

«A la una, la mimula. Qui toca, para.

A les dues, grans corrues.
A les tres, el mut salta i no diu res.»

Temps d’estiu. La calor s’arrossegava fins als portals ajustats de les cases. Un gat ensonyat s’espantava les mosques.

«A les quatre, la cua de la rata.
A les cinc, ara ja et tinc.»

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s