7: Laia

II. LA FONDALADA DELS GARROFERS
Feien una cantarella lenta i mandrosa com un badall. Les veuetes de la quitxalla desentonaven.

«A la una, la mimula. Qui toca, para.

A les dues, grans corrues.
A les tres, el mut salta i no diu res.»

Temps d’estiu. La calor s’arrossegava fins als portals ajustats de les cases. Un gat ensonyat s’espantava les mosques.

«A les quatre, la cua de la rata.
A les cinc, ara ja et tinc.»