14: Llibre de Sinera. IX

DSC_3868
Es desvetlla la fam
del senglar,
ara que la basarda
i el moresc és alt.
Al prat de l’herba molla
hi ha verí d’escurçó:
s’emplenaran de sobte
aquests meus ulls de mort.
La rella que arrossega
el bou enllà del fang
obre solcs de tristesa,
lents records desolats.
Veuràs potser com cauen
les regnes d’unes mans
injustes, quan s’abrandi
de cop la nova sang?
El qui espera sabia
tornar, des del jardí
clos en el son dels arbres,
per llargs camins d’oblit.
Claror de l’aigua prima
molsa del safareig.
Varava fràgils barques,
en encalmar-se el vent.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s